El vidre és un aïllant a temperatura normal, però pot presentar un cert grau de conductivitat elèctrica en condicions extremes.
1. A temperatura ambient: aïllant típic
Resistivitat extremadament alta: la resistivitat del vidre normal és d'aproximadament 10^{11} \\sim 10^{14} \\Omega \\cdot \\text{cm}10-11~ 10
catorze
Ω⋅cm (molt més alt que els conductors, com ara el coure, només 10^{-6} \\Omega \\cdot \\text{cm}{10.6 -Ω⋅cm.
Raó
En els components principals del vidre (com el SiO₂), els electrons estan units per forts enllaços covalents i són difícils de moure lliurement.
No hi ha electrons ni ions lliures (l'estructura sòlida amorfa restringeix encara més la migració de càrrega).
2. A altes temperatures: pot ser poc conductor
Conductivitat iònica: quan s'escalfa a altes temperatures (com ara per sobre de 300 graus), els ions metàl·lics com el sodi i el calci del vidre poden obtenir prou energia per migrar, generant un corrent feble.
Aplicació: aquesta funció s'utilitza per a alguns sensors-d'alta temperatura, però es pot ignorar en entorns quotidians.
3. Excepcions al vidre especial
Vidre conductor (com el vidre ITO):
La superfície està recoberta amb una pel·lícula d'òxid d'estany d'indi (ITO), que és conductora i transparent, i s'utilitza en pantalles tàctils i pantalles de cristall líquid.
Vidre metàl·lic (aliatge amorf):
Vidre que conté components metàl·lics, conductors, però no en el sentit tradicional.
4. Fenomen d'avaria
Avaria d'alta-tensió: el vidre es pot trencar amb tensions extremadament altes (com ara un llamp), però es tracta d'una descàrrega destructiva i una conducció anormal.
Resum
Usos quotidians: el vidre és un aïllant i s'utilitza àmpliament per a l'aïllament elèctric, aïllament de finestres, etc.
Escenaris especials: la temperatura alta, el recobriment o la modificació poden causar conductivitat, però es requereix una anàlisi específica.
