Visió general de la calor de vidre xopada
El tractament en remull de calor de vidre, també conegut com a tractament de dipòsit calent, és una important tecnologia de processament profund per al vidre. Assoleix l’objectiu de reduir l’estrès intern i disminuir el risc d’autoexplosió escalfant el vidre temperat a una temperatura específica (normalment de 280 a 300 graus), mantenint-lo a aquesta temperatura durant un determinat període de temps (normalment unes 2 hores) i, a continuació, refredant-lo lentament. Durant aquest procés, les impureses com el sulfur de níquel dins del vidre faran que el vidre es trenqui a causa de l’expansió tèrmica i, per tant, s’eliminin durant el procés de tractament xopat per calor, millorant així el rendiment de seguretat del producte.
El procés específic del tractament en remull de calor
El tractament en remull de calor inclou principalment tres etapes: calefacció, temperatura constant i refrigeració. Durant l’etapa de calefacció, el vidre s’escalfa uniformement a la temperatura establerta. Durant l’etapa de temperatura constant, aquesta temperatura es manté a un nivell constant, permetent alliberar la tensió interna del vidre. Finalment, durant l’etapa de refrigeració, el vidre es refreda lentament a la temperatura ambient per completar tot el procediment de processament.
La importància i el valor del tractament en remull de calor
El tractament en remull de calor té una gran importància per millorar el rendiment de seguretat del vidre temperat. El vidre temperat que ha estat sotmès a un tractament d’homogeneïtzació té un risc reduït significativament d’autoexplosió, minimitzant així possibles perills de seguretat que es poden produir durant l’ús. A més, el tractament d’homogeneïtzació també ajuda a millorar la qualitat i la competitivitat del mercat dels productes de vidre, creant majors beneficis econòmics per a les empreses.
En conclusió, el tractament en remull de calor de vidre és un procés eficaç de tractament tèrmic, amb l’objectiu de reduir l’estrès intern en el vidre i reduir el risc d’autoexplosió mitjançant la temperatura i el control de temps específics.
